PETITA EXPLICACIÓ DE CONDUCTA

5 COMPORTAMENT I EDUCACIÓ BÀSICA

5.1 Conèixer el cadell

El primer que cal saber és que nosaltres som els responsables d’educar el nostre cadell i que ell no n’aprendrà educació tot sol.

El cadell es comporta malament per curiositat o avorriment, però ell no ho sap, i, per tant, som nosaltres els que li hem d’ensenyar a obeir i a distingir entre el que està bé i el que està malament i entre el que està permès i el que no. En definitiva, corregirem els seus problemes naturals de conducta.

Les diferents races de gossos han anat evolucionant segons les tasques per a les quals l’home els ha preparat i, arran d’això, la raça del gos determina, en bona part, el caràcter del cadell. És important conèixer les característiques de la raça del nostre cadell, ja que així entendrem els motius de la seva conducta i sabrem en quins aspectes del seu caràcter i comportament cal incidir més.

El gos prové del llop, el qual es regeix per l’existència d’un líder que dóna les ordres; nosaltres adoptarem aquest paper de líder perquè ens obeeixi i ens respecti com a éssers superiors a ell.

5.2 Com hem d’actuar

 

Hem de ser conseqüents amb la nostra manera d’actuar.

Seguirem els mateixos passos en cada ordre que li donem.

No utilitzarem mai la violència com a càstig.

Premiarem el seu bon comportament amb moltes carícies i alguna llaminadura.

No l’escridassarem, perquè es podria espantar, i utilitzarem el to de veu adequat per a cada circumstància.

CONSELL PRÀCTIC:

Per aconseguir que ens consideri el seu líder i ens acabi obeint hem de seguir unes regles bàsiques:

Hem de ser amables però ferms, i no cedir davant d’allò que ell vulgui.

el to de la nostra veu ens ajuda a comunicar:

• Per motivar-lo quan li diguem “vine” o “al meu costat” utilitzarem

un to alt o agut.

• Per donar ordres mostrarem serenitat i control

amb un to normal.

• Per mostrar la nostra desaprovació, quan diguem

“no!” o “eh!” adoptarem un to baix o greu.

5.3 Què li hem d’ensenyar

Que sigui obedient

És primordial que el cadell respongui al seu nom i vingui quan el cridem per controlar-lo i per cridar-li l’atenció si ha actuat incorrectament. L’ordre “vine” l’ha d’aprendre de seguida, per tant, el cridarem sovint i el premiarem quan obeeixi. També aprendrà a associar aquesta ordre amb experiències positives.

A partir de les 7 o 8 setmanes podrem començar a ensenyar-li coses senzilles, com per exemple, a portar posats el collar i la corretja; farem que els dugui posats per casa una estona cada dia i, encara que al principi no li agradi, s’hi acabarà acostumant. El collar i la corretja són imprescindibles per al seu ensinistrament i han de ser adequats per a cada cadell. També necessitarem una corretja d’ensinistrament que faci dos metres aproximadament i que sigui de pell, ja que les de niló patinen fàcilment.

A partir dels tres mesos, el podrem treure a passejar amb la corretja una o dues vegades al dia, i quan en tingui sis ja podrem començar l’ensinistrament d’obediència.

Com ho farem? Al principi, haurem de combinar les sessions d’entrenament amb jocs per mantenir la seva atenció. Les sessions no duraran més de 10 o 15 minuts al dia, així seran més amenes i profitoses. Parlarem i ens mourem amb autoritat i utilitzarem sempre el mateix to de veu i les mateixes paraules per donar una ordre.

Li haurem d’ensenyar a ser submís. Per fer-ho, l’agafarem tot aixecant-lo i, quan hagi deixat de forcejar, el posarem de panxa enlaire i li acariciarem la panxa per mostrar-li el nostre domini.

Els cadells aprenen per repetició, és a dir que haurem de ser pacients i anar-li ensenyant les coses fins que les faci; quan ho aconsegueixi li donarem un premi i l’acariciarem. El podem premiar amb una galeta però cal tenir present que la seva motivació ha de  ser la de complaure’ns i no la de menjar.

Procurarem acabar les sessions de manera positiva, per tant, si en una sessió no ha aconseguit aprendre una ordre nova, n’hi donarem una que li surti bé per poder-lo premiar.

No perdrem mai els nervis ni el picarem si durant l’aprenentatge no ens obeeix; ell no ho entendria i ens agafaria por.

CONSELL PRÀCTIC:

què cal fer si el cadell es perd?

És essencial que el cadell ens obeeixi  perquè si no ho fa es pot perdre.

Per poder recuperar-lo si es perd el durem identificat amb una placa

o un microxip, però de totes maneres seguirem aquests consells:

• Mostrar la seva foto als veïns i explicar-los on i quan va ser vist per últim cop.

• Penjar cartells per la zona, a les botigues i a les escoles,

juntament amb la seva foto, una breu

descripció i un telèfon o una adreça on ens puguin localitzar si el troben.

• Preguntar a les protectores d’animals si l’han trobat i penjar-hi cartells.

• Posar un anunci a la premsa local amb les mateixes dades.

Que faci les seves necessitats correctament

L’objectiu és aconseguir que el cadell no faci les seves necessitats a dins de casa. Abans de fer aquest aprenentatge a l’exterior, cal que estigui vacunat i desparasitat. Si no ho està, pot ser que no se sàpiga controlar.

Aquest aprenentatge requereix quatre passos bàsics:

1. La constància en els horaris dels àpats

Això és el més important, ja que si l’alimentem cada dia a la mateixa hora el seu aparell digestiu es regularà i el cadell voldrà defecar després dels àpats. Després de cada àpat el traurem a passejar, sempre al mateix lloc. Ens quedarem al seu costat i li direm en to alegre “vinga” o “fes pipí” perquè vagi associant aquestes paraules a fer les seves necessitats. Quan acabi, el felicitarem i tornarem a casa. Perquè no es confongui, no allargarem massa el passeig.

Pot ser que el cadell tingui ganes d’orinar o defecar en llevar-se al matí, després de la migdiada, després de beure aigua, després de jugar o abans d’anar-se’n a dormir. En cas que hi hagi més d’una porta de sortida, farem servir sempre la mateixa per treure’l, per tal que ens pugui avisar olorant-la o rascant-la quan vulgui sortir a fer les seves necessitats.

CONSELL PRÀCTIC:

quan el cadell ensuma el terra, camina en cercles o s’acota vol dir que

té ganes d’orinar o defecar. En qualsevol d’aquests casos,

el traurem a passejar al més aviat possible.

2. Proporcionar-li un raconet i treure’l a passejar

Cada matí, el traurem de la caseta i el durem a passejar, lligat amb la corretja, perquè faci les seves necessitats; després li donarem un premi. Si el traiem regularment o després de cada àpat no farà les seves necessitats a dins de casa. Mentre n’estigui aprenent no el deixarem córrer per casa sense vigilància, i si l’hem de deixar sol ho farem en una habitació que sigui fàcil de netejar, com ara el lavabo.

Per saber quant de temps pot estar sense sortir de la cistella de transport, afegirem una hora a la seva edat en mesos; és a dir que un cadell de dos mesos no podrà estar-s’hi més de tres hores. Si som fora durant molta estona, haurem de demanar a algú que el tregui a passejar. No deixarem un cadell adult sol més de vuit hores, ja que estaríem entorpint el seu exercici i la seva socialització.

Si seguim aquestes indicacions, el cadell estarà educat en quatre o sis setmanes, tot i que, com que cada cadell és diferent, pot ser que no ho aconsegueixi fins als sis mesos. S’ha de tenir paciència i constància.

3. Saber corregir-lo

És probable que al cadell se li escapi alguna vegada l’orina o els excrements. Contràriament al que podem haver sentit moltes vegades, no és bo castigar-lo fregant-li el morro amb els seus excrements, ni cridant-lo, ni picant-lo, ni traient-lo fora de casa; aquest càstig el podria confondre.

El que cal fer és portar-lo fins on ho ha fet i dir-li “no” en un to de veu baix i ferm. Després l’eixugarem amb un paper i el durem, amb el paper, a la zona on ha d’anar de ventre. En general, no ho farà a dins de casa si l’estem vigilant, però si veiem que en té ganes, li direm “no” i el portarem al lloc indicat.

4. Utilitzar un neutralitzador d’olors

Els gossos tenen un olfacte molt més sensible que el nostre, és a dir que si ha orinat o defecat en algun lloc de la casa i no hem eliminat del tot l’olor, tornarà a aquell lloc. Haurem d’utilitzar detergents neutralitzadors especials, ja que són més efectius que els detergents normals; es poden trobar a les botigues d’animals.

CONSELL PRÀCTIC:

els papers de diari.

Una solució temporal abans que el cadell estigui vacunat i pugui sortir a fer

les seves necessitats és que aprengui a fer-les en papers de diari.

També és una opció per als gossos de raça petita o per als gossos de les persones

que no els poden treure sovint.

Perquè ho aprengui, seran de gran utilitat els quatre passos comentats,

però si és mascle també haurà d’aprendre a no aixecar la pota quan faci pipi

als papers de diari. Si després d’aprendre a fer les seves necessitats

dins de casa li costa aprendre a fer-les fora, se li haurà

de fer entendre que a casa només ho podrà fer quan no pugui sortir

El joc

El joc i l’exercici són molt necessaris perquè el nostre cadell es desenvolupi correctament i també contribueixen a millorar la nostra relació amb ell i la seva socialització; a més a més, li permeten eliminar de manera saludable els excessos d’energia. Quan vulgui jugar ens ho indicarà fregant-nos amb el morro, tibant la nostra cama o amb la “salutació de joc”, és a dir, amb el cap i el pit inclinats cap a terra i les extremitats posteriors aixecades. Els jocs que els resulten més divertits perquè estimulen els seus instints són jugar a amagar-se, a atrapar-se, a buscar coses, etc., però cal evitar que s’acabi avorrint amb el mateix joc i les mateixes joguines, per tant, les anirem variant de tant en tant.

La socialització

El cadell, quan l’adoptem, no només s’haurà d’adaptar a la seva nova casa, sinó que també haurà d’aprendre a socialitzar-se i a relacionar-se amb els nens, amb els altres animals que tinguem, amb les visites i, en general, amb la gent del seu entorn o del carrer i amb els diferents contextos socials, raó per la qual el portarem a diferents tipus d’actes que tinguin lloc a l’exterior (sempre lligat amb la corretja). Perquè la seva conducta sigui correcta s’haurà de familiaritzar amb tothom, i nosaltres, com a educadors, li ho haurem d’ensenyar. Vegem-ho:

La relació amb els nens: és evident que el respecte entre el nen i l’animal ha de ser mutu, per tant, el primer que haurem de fer és ensenyar el nen que el cadell no és una joguina, que és un ésser viu que hem de cuidar i que no li podem fer mal. Tot i que a la majoria dels nens els encanten elsanimals, pot ser que a l’hora de jugar amb ells n’abusin sense voler estirant-los les orelles, la cua o el pèl. Això és el que cal evitar. La trobada del nen amb el cadell ha de ser progressiva perquè el cadell s’hi acostumi. El nen haurà d’aprendre a agafar-lo i a subjectar-lo correctament, i també haurà de saber que no se’l pot espantar, empènyer o moure bruscament ni acostar-s’hi massa de pressa, ja que el cadell podria reaccionar amb violència. Per als cadells, fins i tot un nen és gran, per tant, serà millor que el nen (i els adults) seguin a terra per jugar amb ell. Mai no deixarem un nen i un cadell sense vigilància.

Amb els nadons haurem de prendre certes precaucions. El nadó és diferent de la resta de persones, ja que fa una olor diferent, no es mou, no parla, etc., i la percepció que el cadell tindrà d’ell també serà diferent. Perquè s’hi acostumi, els haurem d’anar apropant progressivament: el primer cop la proximitat màxima serà de mig metre i de mica en mica anirem escurçant aquesta distància uns trenta centímetres. Al cap d’uns dies o d’unes setmanes, el cadell començarà a ensumar el nadó i l’haurem de vigilar amb molta atenció; permetrem que s’hi acosti quan ho considerem oportú i en funció de la seva actitud. En general els cadells s’adapten de seguida als nadons, però n’hi ha alguns que els pot costar més.

La relació amb els altres animals: haurem de mostrar el cadell als altres animals que tinguem a casa i ho farem amb precaució i de manera gradual; no els deixarem sols fins que siguin amics. És possible que l’altre animal, sigui quin sigui, tingui gelosia del nou cadell. Per evitar això el compensarem donant-li més afecte i prestant-li atenció. Si l’altre animal és un gos adult, els tindrem tots dos lligats; pot ser que el gos adult tardi una mica a acceptar el nou cadell però no se l’ha de forçar, s’han d’anar coneixent al seu ritme.

La relació amb les visites: saber comportar-se davant de les visites és essencial per a la socialització del cadell, ja que l’ajudarà a perdre la por a les persones estranyes i el farà ser més cordial. Fins que no hagi après a comportar-se com cal, el lligarem amb la corretja perquè no es tiri sobre la gent i farem que segui i es quedi quiet mentre el saluden o li fan carícies. Per tal que el cadell respongui a aquest aprenentatge és imprescindible que les visites respectin el nostre animal i el tractin correctament.

Ordres concretes

Al nostre cadell li podem ensenyar moltes coses, però per aconseguir-ho primer haurà d’aprendre una sèrie d’ordres bàsiques sense les quals no seria possible cap altre aprenentatge.

Per fer que vingui: li podem començar a ensenyar a les set setmanes d’edat. El cridarem quan estigui menjant dient-li “vine” o “here”, i quan ho faci li donarem un premi de seguida. Per fer que ens segueixi, li direm “vine” o “here” seguit del seu nom.

El mètode “de la corretja”: seurem a terra a uns metres del gos i aquest haurà de dur la corretja posada; li direm “vine” o “here” seguit del seu nom en un to alegre i tibarem la corretja suaument; el rebrem ajupits sobre els genolls i amb els braços oberts. Pot ser que quan arribi estigui tan content que se’ns tiri a sobre o que, fins i tot, es faci pipí; no el renyarem en aquell moment, deixarem que mostri la seva alegria i després, quan s’acosti, farem que s’assegui.

Per fer que segui: li ensenyarem una galeta a l’alçada del seu cap mentre diem “assegut” o “sit”; mourem la galeta per sobre del seu cap i cap enrere mentre s’asseu. Li donarem la galeta com a premi.

El mètode “de la corretja”: situarem el gos a la nostra esquerra i agafarem la corretja amb la mà dreta; amb la mà esquerra pressionarem la seva gropa mentre estirem suaument la corretja cap amunt; li direm “assegut” o “sit” mentre tibem la corretja i quan s’hagi assegut li donarem un premi. Després li donarem l’ordre mentre estirem la corretja però sense pressionar la seva gropa; quan ho faci bé, ho repetirem donant només l’ordre perquè aprengui a obeir-la.

Per fer que s’estigui quiet: amb el cadell a la nostra esquerra subjectarem la corretja per sobre del seu cap i estirarem el suficient perquè s’estigui quiet. Posarem la mà esquerra amb el palmell aixecat i els dits junts davant del seu morro i li direm “quiet” o “stop”. Col·locarem el peu dretdavant d’ell per evitar que es mogui. Després ho repetirem però allunyant-nos una o dues passes del cadell cada vegada. Si ve cap a nosaltres repetirem l’ordre mentre ens hi acostem i aixequem les dues mans amb els palmells aixecats. Si es mou o se’n va, no el cridarem, l’agafarem i tornarem a començar sense allunyar-nos massa al principi.

Per fer que es quedi al nostre costat: amb el cadell a l’esquerra, farem un pas endavant amb el peu esquerre. Si no es mou, tibarem la corretja i direm el seu nom i “al costat” mentre ens girem cap a la dreta. El cadell es quedarà darrere nostre i vindrà de seguida al nostre costat. Li donarem un premi. Si se’n va, deixarem que ho faci i quan ja no quedi més corretja tornarà. Per cridar la seva atenció i motivar-lo podem fer servir una galeta o la seva joguina preferida. Cada cop que parem li direm “assegut” o “sit” i, al final, ho farà automàticament.

5.4 Què hem de corregir

Si rosega el que no ha de rosegar

Als cadells els encanta rosegar-ho tot per naturalesa; i també ho fan especialment durant el període de dentició per calmar el dolor de les genives. No és un bon costum i, com a tal, s’haurà d’eradicar abans que ens causi algun disgust. Si el sorprenem rosegant alguna cosa no permesa, cridarem la seva atenció dient-li “no” o “eh” i desviarem la seva atenció cap a les seves joguines. Quan rosegui la seva joguina l’acariciarem i li direm “bon noi” en un to alt i alegre. Hem de pensar que si en algun moment es posa a la boca algun objecte “prohibit” i permetem que ho faci perquè ens fa gràcia, per exemple, perquè és una cosa vella o trencada, ell no entendrà que en una altra ocasió el renyem per fer el mateix amb un altre objecte que potser és nou o més car però que per a ell és igual. Per tant, no li ho permetrem en cap ocasió.

Hi ha productes que tenen mal gust, però que són inofensius, i que es poden aplicar sobre els mobles o objectes que no volem que rosegui; si decidim utilitzar-los ens assegurarem que són adequats i segurs tant per al gos com per als mobles.

Si gruny o mossega

Aquest comportament s’ha d’evitar des del principi, ja que el gos adult que mossega ho fa perquè de cadell no se l’ha educat correctament. No ens podem fiar d’un gos que ja ha mossegat algun cop. Si gruny, el lligarem amb la corretja, li direm que “no” i després continuarem jugant. Si no deixa de fer-ho, deixarem de jugar.

Si plora o gemega

El cadell ens identificarà amb la seva ventrada i sempre voldrà estar amb nosaltres, per tant, si el deixem sol pot ser que s’inquieti perquè no sap quan tornarem. Aquesta ansietat pot fer que plori o fins i tot que udoli. 

Perquè se senti segur i protegit li hem d’ensenyar a quedar-se sol a casa i ho aconseguirem fent que s’estigui algunes estones a la seva caseta, que fa la funció de cau, quan nosaltres també siguem a casa. Quan surti li donarem un premi per reforçar la seva actitud. Anirem augmentant gradualment el temps que passem fora de casa i evitarem dramatitzar a l’hora de marxar o d’arribar, ja que li provocarem ansietat, és a dir que com més naturals siguem, millor. Per fer que se senti millor quan no hi siguem, li deixarem joguines i engegarem la ràdio en alguna habitació perquè senti veus i estiguimés tranquil.

Si borda excessivament

El cadell sempre borda per algun motiu, perquè està avorrit, perquè reclama o protegeix el seu territori o, simplement, per cridar l’atenció. Per corregir el vici de bordar massa li direm “no” o “eh” en veu alta, i evitarem que continuï fent-ho donant-li un premi quan no ho faci, a més de dedicar-li vint minuts al dia per fer exercici. Si borda quan marxem, li deixarem joguines perquè es distregui.

Si es tira sobre la gent

És important que el cadell sàpiga com saludar la gent sense tirar-s’hi a sobre. Per això, haurà d’aprendre les ordres “fora” i “assegut” i l’haurem de lligar amb una corretja quan rebem visites a casa o quan siguem fora d’aquesta. Quan es vulgui tirar sobre d’algú, tibarem la corretja i li direm “fora” en un to greu tot adreçant-nos cap a ell amb aire amenaçador; quan veiem que es va enretirant, li direm “assegut” mentre l’ajudem a adoptar aquesta postura.

Un cop s’hagi assegut li donarem un premi.

Si té el vici de demanar

No li donarem menjar quan nosaltres estiguem a taula, ja que aleshores ho farà constantment. Li donarem menjar abans d’asseure’ns a taula i l’ignorarem si s’hi acosta; si ens en demana li direm “no”. Pot ser que l’haguem de deixar a la seva caseta o que li haguem d’ensenyar a jeure al seu llit quan sigui la nostra hora de menjar.

Si busca a les escombraries

Quan el cadell busca les seves preses està actuant de manera territorial, cosa que dificultarà la correcció del problema. Per corregir la seva conducta, el traurem a passejar amb una corretja llarga per deixar que vagi buscant i, quan ja no quedi més corretja, l’estirarem i li direm “no”. Ho aprendrà després de repetir l’acció diverses vegades.

Si intenta fugir

Li hem de mostrar els límits del jardí o de la zona de la qual no es pot sortir. Perquè aprengui quins són aquests límits el passejarem amb la corretja, li direm “no” i el farem retrocedir cada vegada que els sobrepassi. Tot i així, el millor és delimitar l’espai que no ha de sobrepassar i deixar-lo lligat amb la corretja quan siguem fora de casa.