Agapornis-Inseperables
Els agapornis són unes encantadores aus amb personalitat de pallasso i un plomatge espectacular. Són unes aus gregàries, és a dir, els agrada viure en grup, i sobretot en parella, una vegada estableixen una parella, no es separen fins el dia de la seva mort.
Originaris d'Àfrica, l'inseparable medeix uns quinze cm de llarg i existeixen una gran varietat de mutacions amb atractius tonalitats. El més comú és el de color verd i cara de color rosa-préssec. Altres colors, o mutacions, poden ser el de color blanc cremós a gairebé negre a la cara, i tota la resta, de tons de color verd, blau, groc, violeta, ...
Entre les mutacions en podríem destacar el roseicolli, fischer, personatta, nigrigensis, ...
L'agapornis no és un ocell terriblement sorollós, però és propens a atacs de xerrameca i li encanta xiular al matí, tarda i quan està content. La capacitat per parlar és escassa, però poden arribar a reproduir xiulets. Sempre alerta i entremaliat, l'agapornis és un artista de les escapades i sempre és enèrgic i llest per jugar.
Els agapornis viuen al voltant de 12 a 15 anys. Són propensos als trastorns nutricionals, així que assegureu-vos d'oferir una dieta d'alt valor nutritiu, com fruites i verdures a part de la mixtura.
Les femelles posen ous, encara que no tinguin un mascle amb elles, per tant, hi ha el perill de la deficiència de calci o d'unió de l'ou.
L'agapornis és perfecte pels que volen “lloro gran en el cos d'un ocell petit”.
Les diferències de temperament són mínimes entre les mutacions, encara que els mascles i les femelles sovint poden actuar com dues espècies diferents. Els mascles tendeixen a ser més petits i prims, mentre que les femelles sovint poden ser notablement més gruixudes. Els mascles són generalment dolços i reservats mentre que les femelles són rebels i tendeixen a empipar al mascle.
La reproducció dels agapornis és bastant fàcil, fins i tot per als principiants. Es reprodueixen amb tanta freqüència i amb tan entusiasme que de seguida augmentaran considerablement la família.
Els agapornis no han d'estar tancats en una gàbia petita i si no se'ls dóna cap llibertat per poder volar tendeixen a ser neuròtics i poden desenvolupar hàbits d'auto-mutilació.