EL CADELL A CASA
EL CADELL A CASA
2.1 El nostre cadell acabat d’arribar
Fins i tot abans que el cadell arribi a casa, és important que coneguem alguns aspectes del seu comportament i de com l’hem de cuidar i protegir. Cal tenir en compte que, perquè sigui un gos sa i feliç i s’arribi a convertir en un bon company, necessitarà afecte, atenció veterinària i una nutrició adequada.
2.2 Com decidir-nos per un veterinari o per un altre
Si no en coneixem cap, podem demanar algunes recomanacions a qui ens ha proporcionat el cadell, a algú que coneguem i que també tingui gos o bé a la Protectora d’Animals. És important decidir-ho abans que el cadell arribi a casa per tal de demanar hora i poder-l’hi dur com més aviat millor. La primera visita servirà perquè li facin un reconeixement i li posin les primeres vacunes.
A l’hora de triar el veterinari haurem de tenir en compte que estigui a prop de casa, per a casos d’emergència, i que la clínica estigui neta. Si no disposa de servei de 24 hores, haurem de saber on és la clínica més propera i tenir a mà el seu telèfon i la seva adreça, perquè algunes urgències es poden donar durant la nit.
2.3 Accessoris necessaris
(Consell vàlid per a l’atenció i la cura del nostre gos adult)
Aquestes són les coses que necessitarem per tenir cura del cadell.
La seva caseta o cistella de transport: pot ser de plàstic o de reixeta metàl·lica i ha de ser prou gran perquè el cadell pugui posar-se dret i girar-se. Dit això, tampoc hauria de ser gaire gran, ja que podria orinar o defecar en un extrem i dormir a l’altre. Si el cadell és de raça gran, cal que la caseta o cistella de transport sigui ajustable per poder adaptar-la a mesura que vagi creixent, perquè ho farà molt ràpid; si no en tenim cap d’ajustable, en podem comprar una altra de més gran quan sigui necessari. Per a la seguretat del cadell, haurà de tenir ventilació suficient, però els orificis hauran de ser prou petits com perquè no pugui treure el cap o les potes; la porta haurà de tancar bé perquè no la pugui obrir.
Més endavant, quan el cadell hagi après on ha de fer les seves necessitats i ja no mossegui les coses, a dins hi podem posar una flassada o un coixí que siguin de materials segurs i fàcils de netejar.
Per fer que el cadell entri per primer cop a la seva cistella de transport o a la seva caseta en arribar a casa, a dins hi posarem una mica de pinso i l’acompanyarem suaument tot dient-li “a la teva caseta”; tancarem la porta durant un instant i quan es calmi el deixarem sortir i li donarem un premi.
Anirem repetint l’acció procurant que cada cop s’estigui més temps a dins i li donarem un premi sempre que hi entri. És important que el cadell dormi a la seva caseta des del primer dia, i que li traiem el collar mentre sigui a dins per la seva seguretat.
No se li pot donar menjar ni aigua a dins de la cistella de transport, ja que això faria que hi defequés a dins; sí que li podem donar una joguina perquè la rosegui.
La seva caseta mai no s’ha de fer servir com a lloc de càstig.
El collar i la corretja: per saber la mida adequada del collar que hem de posar al nostre cadell li mesurarem el coll i hi afegirem cinc centímetres. Tot i així, sempre comprovarem que no l’estrenyi. El primer collar ha de ser de niló o de pell. Quan sigui gran li posarem una corretja folrada de cotó o de pell amb un tancament de seguretat.
Pel que fa a la mida de la corretja, la millor, per passejar i educar alhora, és d’entre un metre i mig i dos metres.
La placa identificativa: ha d’anar subjectada al collar i ha d’incloure el nom del cadell, el nostre nom, l’adreça i el telèfon. Aquesta placa és essencial per recuperar el cadell si es perd.
El microxip: és la millor manera d’identificar el cadell. Per a ell no és cap molèstia i és permanent (no es perd com es pot perdre una placa) i de fàcil lectura amb un escàner manual. També és possible tatuar el gos per identificar-lo, si bé actualment es prefereix el microxip.
Recipients per a l’aigua i el menjar: els recipients ideals són d’acer inoxidable, ja que molts gossos són al·lèrgics al plàstic. Han de ser fàcils de netejar, perquè ho haurem de fer cada dia, i s’han de poder subjectar amb un suport o ser prou pesants perquè no es tombin fàcilment.
Estris per a la higiene: a part de xampús o altres solucions, cal proveir-se d’estris adequats per al nostre gos, com ara raspalls i pintes adequats, que variaran en funció del pèl. També haurem de tenir una pinta per a puces.
Les joguines: són molt importants per al cadell perquè l’estimulen, fan que faci esport i sacien la seva ànsia de mossegar. Han de ser especials per a cadells, és a dir que no es puguin trencar ni esquinçar i que el cadell no se les pugui empassar. Les joguines més segures i divertides per al cadell són les de cuir, les de niló per a mastegar i les pilotes de goma dura.
S’ha de tenir en compte que la joguina ha de ser prou gran perquè no se la pugui ficar sencera a la boca; tampoc no són recomanables les joguines que provoquen agressivitat, ni les que estan fetes d’esponja o porten cascavells o xiulets, ja que el gos les podria trencar i empassar-se les peces. També s’ha d’evitar que tinguin parts que els puguin fer mal, com ara puntes afilades. No s’ha de deixar que el cadell jugui amb boles de corda, bobines de fil, gomes elàstiques, pilotes de paper d’alumini o de cel·lofana, suros, nusos fets amb cable o filferro o bosses de plàstic, ja que se’n podria empassar un tros o fins i tot es podria ofegar. Tampoc no s’ha de deixar al seu abast les joguines per a nadons fetes de goma tova, pell, llana o poliuretà. Si s’empassés un tros d’algun d’aquests materials, podria tenir problemes a l’aparell digestiu.
És molt important no deixar que el cadell jugui amb les sabates o amb altres peces de roba, ja que, a més de córrer el perill d’empassar-se’n alguna, no sabria distingir entre les coses amb què pot jugar i les que no.
2.4 Quan dur el cadell a casa
El moment ideal per endur-nos el cadell amb nosaltres és aproximadament a les set o vuit setmanes d’edat, després del seu deslletament i abans que s’acostumi al seu lloc de naixement o adquireixi mals hàbits. A aquesta edat començarà a ser una mica més independent i ja podrà menjar aliments sòlids.
Per poder-nos dedicar totalment al cadell durant els primers dies, el millor és dur-lo a casa quan comença el cap de setmana. Així el podrem portar al veterinari i iniciar la seva educació. Ell també tindrà més temps per conèixer la família i els altres animals que tinguem, com també per adaptar-se a tot el que és nou, que no serà poc.
L’haurem de tractar amb especial atenció i sensibilitat i no sotmetre’l a massa sorolls ni gaires activitats. No el deixarem a fora sense vigilància, ja que es podria perdre, el podrien atropellar o podria ser agredit per altres animals.
2.5 Un espai per a ell
El primer que li hem d’ensenyar és el seu espai perquè el reconegui de seguida. Posarem les seves joguines a la seva caseta i li mostrarem on té l’aigua i el menjar.
Hem de tenir molt present que el cadell ha estat separat de la seva mare i dels seus germans, per tant, pot ser que se senti trist i que plori a l’hora de menjar o de dormir perquè enyora la seva llar. Per això, buscarà el nostre afecte i la nostra protecció, encara que al principi no es mostri massa alegre ni juganer, i necessitarà temps per adaptar-se. També pot ser que estigui una mica desorientat, és a dir que limitarem una mica el seu espai perquè s’hi vagi acostumant.
El contacte amb ell és important, o sigui que tota la família haurà de saber com s’ha d’agafar i com s’ha de lligar: ho farem posant sempre una mà sota el seu pit i evitarem agafar-lo per les potes o pel coll. No l’hem d’agafar ni jugar-hi bruscament, ja que trigarà uns dies a sentir-se còmode i a mostrar-se juganer. Anirà evolucionant al seu ritme i no se l’ha de forçar, l’haurem de tractar amb paciència i parlar amb ell perquè ens vagi coneixent i aprengui a obeir-nos. Serem amables i no el molestarem quan descansi, dormi o mengi. Jugarem amb ell, però sense que es cansi gaire, i el deixarem dormir.
2.6 Com el cridarem
El cadell s’ha d’identificar ràpidament amb un nom, i nosaltres també en necessitarem un per adreçar-nos-hi i per poder començar el seu ensinistrament. Li haurem de repetir sovint perquè l’associï i l’acariciarem quan vingui cap a nosaltres després de cridar-lo per tal que relacioni el seu nom de manera afectuosa.
El millor és que el nom sigui curt, ja que aprendrà més fàcilment a associar les paraules curtes i concises i a nosaltres ens resultarà més còmode cridar-lo (cal tenir present que haurem de repetir el seu nom un munt de vegades, sobretot durant la seva educació i el seu ensinistrament).
2.7 Prevenir accidents domèstics
(Consell vàlid també per a gossos adults)
El nostre cadell és especialment vulnerable perquè encara ha d’aprendre i conèixer moltes coses, entre les quals els perills que l’envolten; la seva curiositat, la seva mania de mossegar tot el que troba i la seva poca experiència el posaran en perill algunes vegades.
Tot i que és gairebé impossible evitar tots els accidents domèstics, sí que podem prendre algunes mesures de seguretat per reduir al màxim els riscos: Mai no el deixarem sense vigilància, ni dins ni fora de casa; corre el perill de fer-se mal, o pot ser que faci alguna destrossa.
Mantindrem tancades les portes i finestres que estiguin al seu abast i no deixarem que s’acosti als balcons ni als patis de pisos alts. Quan tanquem les portes de les habitacions vigilarem que no s’hagi quedat a dins.
Haurem de guardar en llocs inaccessibles al cadell els detergents, el lleixiu, les pintures, els dissolvents, els fertilitzants, els desinfectants, els antiarnes, els verins i el líquid congelant.
Haurem de tenir sempre baixada la tapa del vàter, ja que el cadell podria beure o jugar amb l’aigua, ingerir el netejador o el desinfectant, o fer-se mal si li cau la tapa a sobre.
Les gomes elàstiques també poden ser un greu perill, ja que el cadell les podria ingerir i patir problemes digestius, o encara pitjor, es podria ofegar si s’hi quedés enganxat. El plàstic que uneix les llaunes de begudes també és molt perillós, o sigui que el tallarem per evitar que el nostre cadell s’hi enredi.
Hi ha una sèrie de plantes, com ara l’azalea, la dàfnia, la dieffenbàquia, l’heura, l’iris, el narcís, el baladre, el vesc, la ponsètia, la patata, el rododendre, el tabac, les tulipes, la figuera i el teix, que són verinoses per al nostre gos, per tant, les haurem de mantenir fora del seu abast.
No li hem d’administrar cap medicament sense consultar-ho prèviament amb el seu veterinari, ni tampoc deixar-los al seu abast.
Els objectes petits, com ara botons, taps o peces de joguines, han d’estar ben guardats, sobretot si es tracta d’objectes punxants com ara claus, clips, agulles, etc., ja que podrien lesionar-li la boca o els òrgans interns si els mossegués o els ingerís.
Els elements elèctrics són especialment perillosos, per tant, serà millor que desendollem els cables que estiguin al seu abast, ja que si els mossega es podria cremar, electrocutar o provocar un incendi. També és aconsellable tapar els endolls que no s’utilitzin i no fer servir accessoris elèctrics a la caseta del cadell.