LA IMPORTANCIA DE LA HIGIENE
4.1 Pentinar-lo i raspallar-lo adequadament
En principi és una tasca fàcil i agradable, ja que a la majoria de cadells els agrada que els pentinin.
L’equip bàsic que necessitarem és: un raspall allisador, un raspall de cerres naturals, una pinta d’acer de pues amples i, per donar brillantor a segons quins tipus de cabells, un raspall de pues de goma i una camussa.
La raspallada depèn de cada raça. Vegem-ho:
Races de pèl curt: s’han de raspallar entre dos i tres cops per setmana i posar especial atenció en l’eliminació dels embolics amb l’ajuda d’un raspall allisador. Utilitzarem un raspall per desenredar les mates de pèl i després, amb un raspall de cerres, el pentinarem profundament. Als cadells que tenen el pèl molt curt i llis els podem passar una camussa o un raspall de goma per donar-li brillantor. Als terriers, per exemple, els haurem de treure periò-dicament els pèls morts per mantenir el seu bon aspecte.
Races de pèl llarg: els hem de raspallar diàriament amb un raspall de cerres naturals i desenredarem el pèl amb una pinta de pues amples. Tindrem cura de no fer-los estrebades: agafarem el pèl amb una mà i el raspallarem amb l’altra.
Races de pèl mitjanament llarg, llanós o arrissat: s’han de raspallar amb un raspall de pues d’acer i pentinar amb una pinta de pues amples i puntes arrodonides.
CONSELL PRÀCTIC:
la raspallada periòdica també ens servirà per examinar la pell
i el pèl del cadell amb la intenció de detectar signes de paràsits
o altres anormalitats o malalties.
4.2 El bany
S’aconsella no banyar els cadells durant els primers mesos, però és possible que s’hagi de fer abans d’aquesta edat per qualsevol motiu. En aquest cas, el podrem banyar amb un xampú en sec, sempre que estigui vacunat. A més a més, aquest bany és saludable per la raspallada que implica, ja que activa les glàndules sebàcies i és bo per al pèl.
Banyarem el cadell quan sigui necessari, sense abusar-ne, ja que no és bo fer-ho massa sovint perquè la pell i el pèl es ressequen.
Consells i precaucions a l’hora de banyar-lo: no ho farem més d’un cop al mes, a no ser que sigui absolutament necessari; utilitzarem xampús canins especials i l’aigua haurà d’estar tèbia; l’esclarirem bé dues vegades perquè no s’irriti ni es rasqui si li queda sabó a la pell; l’assecarem amb una tovallola i, per evitar que s’espolsi per expulsar l’aigua, li passarem l’assecador.
Haurem d’anar en compte amb les orelles, les haurem de tapar amb cotó i assecar-les bé.
Quan fa fred, una bona alternativa al bany tradicional són els banys en sec. El xampú en sec s’aplica i es retira amb una bona raspallada.
Pel que fa als banys al mar, haurem d’esperar que sigui més gran.
CONSELL PRÀCTIC:
podem fer servir l’assecador per assecar el pèl del nostre cadell si té la pell sana
i sempre que ho fem col·locant l’assecador a una distància prudencial,
és a dir, bastant allunyat, i mirant que l’aire no surti ni massa calent
ni massa fred, mentre li raspallem el pèl cap als costats del cos.
4.3 La higiene dental
Mantenir sana la boca del cadell és imprescindible per a la seva bona salut, ja que els problemes dentals poden arribar a provocar-n’hi d’altres de tipus cardíac, renal o respiratori.
Quan tingui set mesos li cauran les dents de llet i li sortiran les dents d’adult. Especialment a partir d’aquell moment les hi haurem de començar a controlar.
La neteja de les dents haurà de prevenir l’aparició de la placa dental i, conseqüentment, la de carrall, especialment perillosa si no es controla, ja que amb el temps pot arribar a provocar la caiguda de les dents.
El dentista li farà neteges bucals cada cert temps, però nosaltres li haurem de rentar les dents cada dos dies com a mínim. Al principi, perquè s’acostumi a que li toquem les genives, li farem massatges suaus i després li passarem una gasa; més endavant, ja podrem fer servir un raspall dental caní i pasta de dents, també especial per a gossos, o bé aigua salada diluïda.
CONSELL PRÀCTIC:
per ajudar a evitar la formació de carrall li podem donar coses
per mastegar; hi ha un pinso i unes galetes que enforteixen
les genives i fan que les dents treballin.
4.4 La cura dels ulls
Els ulls del cadell han d’estar nets, brillants, sense mucoses ni taques. Les lleganyes que se li formin al voltant dels ulls les haurem de netejar amb una gasa humida.
És normal observar un lleu llagrimeig, però si els ulls li supuren, els té inflamats o el cadell parpelleja massa haurem de consultar el veterinari.
4,5 La cura de les orelles
Les orelles són especialment delicades, per tant, els haurem de prestar una atenció especial. Les netejarem almenys un cop al mes, o més si el cadell és de pèl llarg, i procurarem que mantinguin el seu aspecte rosat per la part interna; haurem de tallar els pèls que siguin massa llargs.
Revisarem el canal auditiu per veure si hi ha excés de cera, cossos estranys, inflamació o dolor, o si fa mala olor; en qualsevol d’aquests casos recorrerem al veterinari.
Pot ser que sigui necessari rentar-li les orelles amb una solució especial; el veterinari ens ho indicarà. Aquestes solucions, que s’apliquen normalment un cop per setmana, són especialment útils per als gossos que neden molt.