UNA ALIMENTACIO ADECUADA
3.1 Una alimentació especial
El desenvolupament i el creixement dels cadells d’algunes races acaba el primer any de vida, per tant, aquest període és d’una importància vital i marcarà el seu futur en tots els aspectes, especialment des del punt de vista alimentari. Durant aquestes 52 setmanes caldrà satisfer les seves necessitats nutritives de la manera més equilibrada possible perquè el desenvolupament de les seves funcions vitals sigui satisfactori, per tenir forts els ossos i les dents, per gaudir d’una bona visió i per lluir un pèl sa i brillant.
Durant aquesta etapa fins i tot hi haurà moments en què necessitaran el doble de nutrients que un gos adult.
Les necessitats calòriques dels cadells disminueixen gradualment fins a arribar a tenir les necessitats d’un gos adult, però la durada d’aquest procés depèn de cada raça, és a dir que entre les 6 i les 8 setmanes requereixen fins a tres vegades més de calories que un gos adult. Quan el cadell té 16 setmanes, la quantitat anterior minvarà fins a dues vegades la quantitat d’un adult.
3.2 Què necessiten
El creixement del cadell és molt ràpid, això vol dir que l’alimentació haurà de ser molt específica per proporcionar-li la nutrició necessària i adequada per formar una estructura òssia forta, uns bons músculs i prou energia per créixer. Els estudis que ha realitzat Affinity demostren que el menjar dels cadells ha de ser ric en calories i en nutrients essencials, com ara els aminoàcids, que contenen proteïnes, calci i fòsfor.
3.3 Suplements vitamínics
Si la dieta que proporcionem al nostre cadell és completa i equilibrada no cal afegir-hi cap complex vitamínic. Fins i tot s’ha demostrat que l’excés de certes vitamines pot ser tòxic, i que l’abús de calci, de fòsfor i de vitamina D pot alterar el desenvolupament dels ossos.
3.4 Una dieta correcta i equilibrada
Per saber quina mena d’aliment proporcionem al nostre cadell ens haurem de fixar en les etiquetes dels envasos. Les etiquetes indiquen l’anàlisi garantida dels nivells mínims de greix brut i dels nivells màxims de fibra bruta i d’humitat.
L’etiqueta també ha de detallar si l’aliment és apropiat per a totes les etapes de la vida de l’animal (gestació, lactància, creixement i manteniment adult) o si només ho és per a una etapa concreta.
Si el producte no proporciona una nutrició equilibrada i completa, l’etiqueta ha d’indicar que no s’ha d’administrar com a única font d’aliment o bé contenir alguna altra informació semblant. Per exemple, els snacks que donem al cadell com a premi no són aliments complets i, a més a més, tenen moltes calories, per tant, no els hem d’administrar com a aliment únic. També ens hem d’assegurar que els aliments hagin estat sotmesos a estudis i controls.
Si a l’etiqueta del producte no hi trobem la informació desitjada, ho consultarem amb el veterinari o ens posarem en contacte amb el fabricant.
El seu espai per menjar
L’espai que el cadell tindrà per menjar haurà de ser sempre el mateix i haurà d’estar en un lloc de fàcil accés i que no sigui de pas perquè el cadell pugui menjar tranquil. No canviarem aquesta ubicació, tret que sigui del tot necessari.
És important que els recipients sempre estiguin nets i que estiguin subjectats o siguin pesants per evitar que es tombin fàcilment; també cal que a sota hi ha hagi una catifa o papers de diari per facilitar-ne la neteja. Haurem d’estar pendents de l’aigua i procurar que sempre n’hi hagi i estigui neta i fresca.
Amb quina freqüència l’hem d’alimentar
Entre les 6 i les 8 setmanes d’edat l’alimentarem tres cops al dia i, encara que s’ho mengi tot en dos minuts o menys, no retirarem el recipient fins al cap de 20 minuts; aquest procediment és molt important per a la seva educació.
Al cap de sis mesos començarem a donar-li menjar dos cops al dia fins que es faci adult.
És important que controlem que no agafi sobrepès, per tant, consultarem les racions adequades als envasos dels aliments, ajustarem les quantitats i, si cal, demanarem consell al veterinari. Hem de saber que l’estómac del cadell no ha de sobresortir i que li hem de poder palpar les costelles.
Pot ser que amb el canvi de llar el cadell pateixi trastorns lleus que li causin problemes digestius, per tant, el millor és no canviar-li la dieta, però si ho hem de fer haurà de ser progressivament, durant 7 o 10 dies, i de la manera següent: primer barrejarem una mica de menjar nou amb el menjar habitual i anirem augmentant aquesta dosi a mesura que disminuïm la dosi del menjar habitual, cosa que també farem al llarg de deu dies. Aquest procés és especialment important quan es fa el canvi de menjar enllaunat a menjar sec.
CONSELL PRÀCTIC:
amb cadells no deslletats o de races petites
de vegades cal humitejar el pinso
amb una mica d’aigua per facilitar-ne la ingestió. A mesura que vagi creixent,
podem disminuir la quantitat d’aigua o mantenir-la.
3.5 Què no li hem de donar
No li donarem mai aigua molt freda, ja que se li pot posar malament i fer-li mal.
No li donarem ossos, ja que es podria ennuegar o esquinçar el coll, l’estómac o els intestins.
Tampoc no li donarem restes de menjar. Podria adquirir un mal hàbit si s’ho pren com un capritx i això li podria causar obesitat, ja que són riques en calories.
No li donarem aliments mentre nosaltres estiguem menjant a taula, ni permetrem que ningú ho faci, ja que es podria acostumar a demanar o a agafar el menjar de la taula.
No li donarem menjar de gat ja que, com és lògic, aquest menjar està exclusivament destinat a les necessitats del felí i no a les del cadell.
Durant l’ensinistrament és important premiar el cadell amb una petita llaminadura, una galeta o una boleta de pinso si actua correctament i obeeix, però cal evitar donar-li llaminadures o premis entre els àpats.
CONSELL PRÀCTIC:
els premis no han de ser aliments humans, ja que n’hi ha alguns,
com per exemple la xocolata, que són tòxics per al cadell.